Xató

Etiquetes

 

xato

Ingredients per a 4 persones

2 escaroles.
200 g de bacallà esqueixat dessalat.
100 g de tonyina salada en remull.
8 filets d’anxova dessalats.
Un grapat d’olives variades: arbequines. sevillanes, negres.
Per fer la salsa:
2 grans d’all.
5 nyores.
15 g d’avellanes torrades.
15 g d’ametlles torrades.
4 llesques de pa remullat amb vinagre.
Oli.
Vinagre.
Sal.

Elaboració

Netegeu, renteu i acorreu molt bé l’escarola.
Escaldeu les nyores i traieu-ne la polpa.
Piqueu en un morter els fruits secs, els alls i la polpa de les nyores.
Afegiu-hi la molla de pa una mica escorreguda i aneu-ho remenant lentament alhora que, de mica en mica, hi afegiu l’oli fins que tingueu la quantitat i la consistència desitjades.
La salsa ha de quedar lligada.
Amaniu l’escarola amb la salsa, remenant perquè quedi tot ben mesclat i decoreu-ho amb els peixos salats i les olives. Tireu-hi una mica més de salsa per sobre.

Variacions

Podeu triturar tots els ingredients de la salsa a la vegada, amb la batedora elèctrica.
Es pot posar tot a taula per separat i que cada comensal se serveixi al seu gust.
En comptes de tonyina salada es pot posar tonyina amb oli.
Si es vol una mica picant es pot posar un bitxo a la salsa.
Es pot afegir pebre vermell a la salsa.
Es pot afegir una anxova picada a la salsa.
Es pot acompanyar de truites variades (d’espinacs, de patates, de mongetes i botifarra, etc…

Valoració Nutricional

XATO

Aquest plat te gran contingut en aigua gràcies a la escarola, a més d’una interessant aportació de vitamines i minerals que al menjar-se en cru no es perden.

Pel seu contingut en tonyina, aquest plat te un gran contingut en àcids grassos omega-3 que es molt beneficiós per les persones que pateixen colesterol.

Així mateix el seu gran contingut en iode ajuda a regular els nivells de colesterol i a regular l’energia de l’organisme com també a enfortir els cabells, la pell i les ungles

També conté important quantitat de proteïnes d’alt valor biològic el fa encara més interessant.

Per últim, els seu contingut en la vitamina B3 fa que sigui un aliment beneficiós pel sistema circulatori i ajuda a combatre malalties com la diabetis, la artritis o el tinnitus.

El contingut en anxoves no seria adient per persones amb problemes d’hipertensió o coronaris. Per això és recomanable dessalar les anxoves. Les anxoves ens aporten en aquest plat propietats beneficioses per persones que pateixen osteoporosi degut al seu contingut elevat en calci.

Les anxoves també tenen grans quantitats de zinc que ens ajudaran a assimilar millor i emmagatzemar la insulina, per tant seran beneficioses per aquelles persones que pateixen diabetis entre d’altres coses. El zinc també ajuda a combatre la fatiga.

També es destaca en les anxoves el contingut en vitamina D tan beneficiosa per enfortir els ossos i combatre la osteoporosi i la pell així com per prevenir cer tipus de càncer.

Anuncis

Sopa de Ceba

Etiquetes

sopadeceba

Ingredients

1 kg de cebes tallades en juliana.
4 llesques de pa sec.
Oli.
Sal.
Pebre.
Aigua.

Elaboració

En una cassola amb oli so fregiu la ceba fins que s’estovi.
Banyeu-la amb l’aigua i deixeu-la coure una mitja hora.
Poseu-ho a punt de sal i pebre, afegiu-hi les llesques de pa i deixeu que faci un bull.

Variacions

Podeu posar el pa en el plat i afegir-hi la sopa per sobre.
Es pot fer amb brou en lloc de aigua.
S’hi poden afegir uns rovells d’ou batuts.
Es pot gratinar amb formatge ratllat.
Es pot fer amb llet en lloc de brou.

Valoració Nutricional

SOPA DE CEBA

La ceba te moltes propietats beneficioses per l’organisme entre les que destaca:

Circulació: Degut a un component, l’aliïnina, tot i que en menor mesura que l’all, en conté bastanta quantitat i te propietats antitrombòtiques per tant lluita o evita les següents malalties circulatòries: arteriosclerosi, colesterol, hipertensió i angina de pit entre d’altres.

Diürètic: Afavoreix la eliminació de líquids corporals, per tant és molt adequada pel reumatisme entre d’altres problemes.

Bactericida: Per l’elevada quantitat en sofre, com en l’all, es un dels millors remeis naturals per combatre processos infecciosos del sistema respiratori (grip, bronquitis..), i en el cas de descomposició a nivell digestiu (diarrees)

Digestiu: afavoreix les digestions a l’estimular el fetge, la vesícula i el pàncrees.

Les últimes informacions diuen que la ceba pot ser un molt bon inhibidor de càncer així com molt recomanat per les persones que pateixen osteoporosi, ja que incentiva el desenvolupament ossi.

El fet de combinar la ceba amb el pa, fa que aquest plat ens aporti els hidrats de carboni que per altra banda no obtindríem i d’aquesta manera que sigui un plat lleuger però equilibrat, sobre tot recomanat per sopars lleugers.

 

Rovellons a la brasa

Etiquetes

Rovellons a la brasa

rovellonsalabrasa

Ingredients

1 kg de rovellons.
Oli.
Sal.
All.
Julivert.

Elaboració

Trieu i netegeu els rovellons.
Saleu-los i poseu-los a la graella cap per amunt.
Al cap d’una estona gireu-los i poseu-hi oli i l’all i julivert trinxats.

Variacions

Es poden fer al forn: poseu-los cap per avall sobre la plata untada d’oli, poseu-hi oli, sal i l’all i julivert trinxats per sobre; s’han de coure a foc viu i no massa estona.

Valoració Nutricional

ROVELLONS A LA BRASA

Els rovellons son aliments vegetals molt rics en fibra i sobre tot en minerals.

Son adients per aquelles dietes hipocalòriques, per aquelles persones que es volen aprimar, per seu baix contingut en calories i pel seu contingut alt en aigua fa que siguin molt rehidratants.

Degut a la fibra i a la quantitat de minerals son molt adients per persones que pateixen malalties cardiovasculars o que volen prevenir el colesterol. Si hi afegim l’all, el julivert i l’oli d’oliva, completa les seves propietats antiinflamatòries, com antibiòtic natural i la seva aportació vitamínica.

El fet que estiguin fets a la brasa fa que es converteixi encara més en un plat saludable i amb poques calories

 

.

Pollastre escabetxat

Etiquetes

Pollastre escabetxat

pollastreescabetxat

Ingredients

1 pollastre.
2 cebes.
1 cabeça d’alls.
2 tomàquets.
Llorer.
1 l d’oli.
300 g de vinagre de vi.
Sal.
Pebre.
Aigua.

Elaboració

En una cassola a foc lent poseu-hi l’oli, el vinagre i el llorer una estona perquè s’aromatitzi l’oli.
Afegiu-hi el pollastre trossejat i salpebrat, la ceba tallada gruixuda, la cabeça d’alls i els tomàquets partits per la meitat. Afegiu-hi aigua si no queda tot cobert.
Deixeu que arrenqui el bull i desprès abaixeu el foc molt lent i deixeu-ho coure amb la cassola tapada fins que el pollastre sigui tou.

Variacions

S’hi poden afegir herbes aromàtiques.
S’hi pot afegir un pessic de pebre vermell en el moment que s’hi posa el pollastre.
Es poden fregir uns daus de cansalada virada abans de començar la cocció de l’escabetx

Valoració Nutricional

POLLASTRE ESCABETXAT

 

Aquest és un plat molt fàcil de digerir degut a que el pollastre posseeix aquesta qualitat mes inclús que el gall d’indi.

Es molt adequat en dietes que es tingui que controlar el pes, sempre i quan s’utilitzin parts del pollastre magres com el pit, sense pell i amb tècniques de cuina que exigeixin poc oli (a excepció de si s’utilitza en cru)

Per persones que vulguin controlar el colesterol i que pateixin malalties cardiovasculars el més recomanable és menjar pit de pollastre i evitar altres zones que seran mes perjudicials

També destacarem d’aquest plat, les propietats beneficioses de l’all, ja que hi apareix de forma abundant. Esmentem les més importants:

Depuratiu per ronyons i vesícula, descongestionant de pulmons i sistema respiratori, purifica la sang, disminueix la tensió de les artèries, fa que el fetge treballi millor, millora l’estrenyiment, millora les anèmies, controla la diabetis, millora els casos d’obesitat, millora la fatiga i enforteix el sistema nerviós i finalment també efectiu per l’àcid úric i varius.

Peix al forn

Etiquetes

Peix al forn

peixalforn

Ingredients

1 peix sencer (400 g en brut per persona) (ex. Lluç)
2 cebes tallades a la juliana.
500 g de patates tallades a rodanxes.
3 tomàquets madurs tallats a quarts.
Mitja copa de vi blanc.
Pebre.
Oli.
Sal.

Elaboració

En una plata de forn amb oli calent, poseu la ceba i quan estigui una mica cuita afegiu-hi les patates i després els tomàquets.
Poseu-hi sal i pebre, tireu-hi el vi i feu la reducció.
Poseu el peix escatat i salpebrat sobre les verdures i fiqueu-lo al forn calent, regant de tant en tant amb el suc fins que estigui cuit.

Variacions

A la base de verdures s’hi poden afegir pebrots, alls, fonoll, etc.
Es pot fer al forn sense capa de verdures, amanit amb oli

Valoració Nutricional

PEIX AL FORN

En aquest plat em considerat que el peix que cuinem és lluç però en aquesta recepta el benefici sobre tot és el sistema de cocció al forn, molt recomanable en tots els casos.

El consum freqüent en aquest cas de lluç, ajuda a reduir la tensió arterial, el colesterol i ajuda a perdre pes.

El fet que ajudi a controlar el colesterol és en gran mesura pels àcids grassos omega-3

Per altra banda el fet d’acompanyar el plat amb patates i verdures fa que sigui un plat molt sa i complert, baix en calories, hidrats de carboni i greixos per tant molt recomanable per tothom.

Fesols amb bacallà

Etiquetes

Fesols amb bacallà

fesolsambbacall+á

Ingredients per a 4 persones

400 g de bacallà dessalat.
600 g de fesols (mongetes bullides).
4 tomàquets madurs trinxats.
2 grans d’all.
Julivert.
1 culleradeta de pebre roig.
Aigua.

Elaboració

Enfarineu i fregiu el bacallà, i retireu-lo.
En el mateix oli feu un sofregit amb l’all, el julivert trinxats, el tomàquet i el pebre roig.
Afegiu-hi les mongetes, el bacallà i una mica d’aigua, i ho deixeu coure a foc lent una estona tot junt.

Variacions

En comptes d’aigua podeu posar-hi brou o el suc de bullir les mongetes.

Valoració Nutricional

FESOLS AMB BACALLA

 

El bacallà és un peix blanc i per tant posseeix un baix contingut en greixos. Així un gran valor proteic d’alt valor biològic al marge de una amplia varietat de vitamines i minerals.

Dels minerals destaquem el potassi i el fòsfor. Ambdós molt necessaris pel bon funcionament del sistema nerviós i activitat muscular. El fòsfor també és present en dents i ossos

Es important també la quantitat de sodi que conté, amb la qual cosa no es recomana a persones que pateixin hipertensió o problemes de retenció de líquids, en ambdós casos es recomana consumir-lo fresc o dessalat.

Per altra banda dels fesols, destaquem els hidrats de carboni o carbohidrats, les proteïnes i les fibres. Es ideal per persones amb un colesterol alt i malalties cardiovasculars (si el bacallà el mengen dessalat), que segons estudis es pot reduir el colesterol en un 20%. Tot això gràcies a les fibres solubles que conté.

Es un llegum bo per persones diabètiques perquè tot i que aporta una quantitat de carbohidrats elevada, el tipus de carbohidrats que conté ajuda a reduir l’absorció de sucres, ajudant a regular la glucosa present en la sang.

Pel que fa a l’aportació energètica del plat en si, potser seria una mica més elevada del recomanable per aquelles persones que volen perdre pes o pateixen obesitat.

Conill amb albergínies

Etiquetes

Conill amb albergínies

conillambalberginies

Ingredients

1 conill trossejat.
2 cebes.
2 tomàquets madurs.
3 albergínies.
Sal.
Aigua.
Pebre negre.
llard i/o oli d’oliva.
Per fer la picada:
Un grapadet d’ametlles o avellanes.
All.
Julivert.

Elaboració

Poseu el llard en una cassola i enrossiu-hi el conill salpebrat. En la mateixa cassola afegiu-hi la ceba trinxada i el tomàquet.
Quan el sofregit tingui color afegiu-hi l’aigua i deixeu-ho coure tot junt fins que el conill sigui tou.
Mentrestant talleu les albergínies a rodanxes gruixudes, saleu-les i deixeu-les escórrer. Tot seguit enfarineu-les i fregiu-les amb oli d’oliva.
A final de la cocció afegiu les albergínies i la picada i deixeu-ho coure tot junt uns minuts.

Variacions

Es pot fer amb pollastre en comptes de conill (Pollastre amb albergínies).
S’hi pot afegir un raig de brandi o una mica de vi abans d’afegir-hi el tomàquet.
Es pot afegir una branqueta de canyella al rostit.
Es pot afegir una mica de farina per lligar la salsa.

Valoració Nutricional

CONILL AMB ALBERGINIA

La carn de conill és una carn fàcil de digerir i molt tova, fet que la fa adequada quan hi ha problemes de masticació. És una molt bona font de proteïnes, de vitamina B12 i de ferro però, a més, és la carn amb major aportació de vitamina B3 . També aporta quantitats destacables de potassi, fòsfor i calci i és la que menys greix té per tant molt adient en persones que han de fer dietes

baixes en greixos, també pel gran contingut d’aigua que tenen les albergínies (90%)

Per altra banda fa que aquest plat, degut al contingut d’albergínies, sigui molt adient i útil per persones que tenen problemes de colesterol i que estan interessats en reduir així com per prevenir la arteriosclerosi. Per tant podríem
dir que l’albergínia actua com a aliment que redueix el nivell de grasses i aconsegueix
expulsar el colesterol (molt adient per combinar amb menjars amb més contingut
de grasses).

Per últim sembla ser que el consum d’albergínies fa que s’inhibeixi el creixement de
cel-lules canceroses a l’estómac.

Canelons d’espinacs

Etiquetes

Canelons d’espinacs

canelonsdespinacs

Ingredients

1 ½ kg d’espinacs.
16 plaques de caneló.
50 g de pernil salat.
Un grapadet de pinyons.
Un grapadet de panses remullades.
25 g de formatge rallat.
Mantega.
Salsa beixamel.
Sal.
Aigua.

Elaboració

Netegeu i renteu els espinacs en dues o tres aigües i talleu-los a trossets.
Fregiu el pernil i els pinyons en una paella i afegiu-hi els espinacs i les panses; saleu-ho.
Bulliu la pasta dels canelons, refredeu-la en aigua freda i eixugueu-la.
Ompliu els canelons amb els espinacs.
Poseu els canelons en una plata untada amb oli o mantega, cobriu-los de beixamel i de formatge ratllat i gratineu-los al forn.

Variacions

En lloc de beixamel s’hi pot posar salsa de tomàquet.
Es pot afegir beixamel al farciment per lligar-ho una mica més

Valoració Nutricional

CANELONS D'ESPINACS

 

Es un plat indicat per aquelles persones que tenen anèmia, degut a la seva aportació de ferro.

Conté unes substàncies que milloren la visió i prevenen la ceguera causada per la degeneració macular, molt comú en la gent d’edat avançada.

El seu elevat contingut en antioxidants provoca que disminueixi el risc de càncer (si es que hi ha un consum continuat )

Molt important també, els espinacs cuits, ajuden a millorar el transit intestinal sense haver de recòrrer a laxants.

Millora la hipertensió ja que evita la retenció de líquids.

Molt adients en persones que tenen problemes d’obesitat que segueixen dietes baixes en calories, pel seu contingut baix en calories.

S’ha de tenir en compte que degut al contingut en oxalats de calci no son molt recomanables per aquelles persones que pateixen àcid úric, càlculs renals o en vies urinàries.

Remarcar també d’aquest plat,el seu elevat contingut en calci, molt beneficiós per persones que pateixen osteoporosi i que necessiten reforçar els ossos.

Bledes amb all

Etiquetes

Bledes amb all

bacallaamball

Ingredients

1 1/2 kg de bledes.
4 grans d’all trinxats.
Oli.
Sal.
Aigua.

Elaboració

Renteu i talleu les bledes.
Bulliu-les amb aigua i sal i escorreu-les bé.
Fregiu els alls trinxats en una paella amb oli.
Afegiu-hi les bledes i ho deixeu una estona tot junt perquè els sabors es barregin

Valoració Nutricional

BLEDES AMB ALL

 

Aquest és un plat molt adequat per dietes baixes en calories. Conté molta aigua cosa que beneficia la hidratació del cos i molt recomanable per persones que tenen els nivells de colesterol alt.

Una de les característiques principals de les bledes es que contenen molt iode, cosa que ajuda a que les cèl-lules del cos treballin millor facilitant que es processin millor nutrients como poden ser els carbohidrats i d’altres.

La vitamina K, també característica de les bledes és la que ajuda en la coagulació de la sang, per tant molt aptes per persones que pateixen aquesta problemàtica.

Una característica també molt important és l’alt poder depuratiu i purificant de la sang, gràcies al contingut d’all que ajudarà a les persones que pateixen hipertensió així com altres dolences com anèmies, etc…

Ànec amb figues

Etiquetes

Ànec amb figues

anecambfigues

Ingredients

1 ànec trossejat.
Figues, poden ser fresques o seques.
2 cebes tallades a daus.
2 porros tallats a rodanxes petites.
2 pastanagues tallades a rodanxes petites.
2 tomàquets pelats i tallats a daus.
Un manat d’herbes: canyella, llorer, farigola, romaní, sajolida.
1 copa de brandi.
Farina.
Oli.
Sal.
Pebre.
Aigua.
Per fer la picada:
2 grans d’all.
Un grapadet d’ametlles.
2 galetes o carquinyolis.

Elaboració

Enrossiu l’ànec salpebrat en una cassola amb una mica d’oli, retireu el greix sobrant, i reserveu a part l’ànec.
A la mateixa cassola, afegiu-hi les cebes, les pastanagues, els porros i quan estigui tot ben daurat, poseu-hi el tomàquet.
Un cop tot sofregit, flamegeu-ho amb el brandi i deixeu-ho reduir.
Torneu a posar l’ànec a la cassola, banyeu-lo amb l’aigua fins que cobreixi i poseu-hi el manat d’herbes aromàtiques.
La quantitat de figues dependrà de si són fresques o seques.
Si ho feu amb figues fresques, enfarineu-les, fregiu-les i afegiu-les a la cassola de l’ànec 5 minuts abans d’acabar la cocció.
Si ho feu amb figues seques, remulleu-les amb aigua freda unes 2 hores i afegiu-les a la cassola uns 15 minuts abans d’acabar la cocció.
Quan faltin 10 minuts per acabar la cocció poseu-ho a punt de sal i afegiu-hi la picada.
Serviu-ho en una plata calenta, l’ànec al mig, les figues al voltant i regueu-ho amb la salsa colada.

Variacions

La quantitat de figues dependrà de si són fresques o seques i del vostre gust.
En lloc d’aigua s’hi pot posar brou de carn.
Es pot colar la salsa abans de posar-hi la picada.
Es pot fer amb altres fruites, com ara pomes, préssecs (vegeu ànec amb préssecs), prunes o cireres (vegeu ànec amb cireres).
Es pot fer amb albergínies en comptes de figues (vegeu ànec amb albergínies).

Valoració Nutricional

ANEC AMB FIGUES

L’ànec és una de les aus més calòriques si és menja amb pell, perquè en aquesta s’acumula gran quantitat de greix. Si es retira la pell, la seva aportació en greixos disminueix molt, aportant sobre un 6%, molt similar al de les carns magres.

La carn d’ànec destaca pel seu contingut en proteïnes de bona qualitat i la seva aportació en vitamines. De vitamines destaquem les hidrosolubles, com la Tiamina, Riboflavina, Niacina i Vitamina B12. En quant a minerals, aquesta carn suposa una bona font de ferro de fàcil absorció, fòsfor i zinc. El fòsfor i el zinc resulta molt beneficiós en el procés de formació dels ossos (al marge d’afavorir la absorció de vitamina A i síntesi d proteïnes com el col-làgen)

Per tant podríem dir que l’ànec estaria contraindicat per persones que segueixen una dieta baixa en calories, colesterol i triglicèrids, en el cas que no se li tregui la pell. Per altra banda i degut a la seva destacada aportació de ferro el recomanaríem per persones que pateixen anèmies i debilitats i no tant per aquelles que tenen hipertensió. Per últim la concentració en vitamina B12 serà molt beneficiosa per funcions del sistema nerviós, cor i cervell.

El fet de combinar amb figues aquest plat, al marge de potenciar el seu contingut en ferro i vitamines com la A, potencia també els efectes laxants del plat, incrementen substancialment la seva aportació en carbohidrats, ja que el contingut en les figues és molt elevat, i fa que aquest plat no sigui recomanable per persones que pateixen diabetis o que segueixen dietes baixa en calories.